Quan no existeix testament, ha de realitzar-se la declaració d’hereus. Des de l’any 2015, la declaració d’hereus abintestat és competència exclusiva dels notaris perquè la Llei 15/2015 de 2 de juliol de jurisdicció voluntària va eliminar la competència dels jutjats per a aquells casos en què li corresponien pel grau de parentiu entre el causant i l’hereu.
L’article 55 de la Llei del notariat estableix que:
Hauran d’acudir a més dos testimonis perquè el notari pugui estendre acta declarant la condició d’hereu.
Una vegada realitzada la signatura i transcorreguts 20 dies hàbils, en circumstàncies normals, podrà iniciar-se l’acceptació d’herència.
Els advocats especialistes en herències d’Andreu&Asociados s’encarregaran de realitzar tots els tràmits necessaris per realitzar la declaració d’hereus, coordinant-se amb el notari perquè es dugui a terme com més aviat millor i sense demores perjudicials per al client.
Així mateix, s’encarregaran d’aconseguir la documentació que necessiteu per realitzar la declaració d’hereus, evitant-vos tràmits i desplaçaments. Són molts i diferents els tràmits que cal fer per rebre una herència en funció de si el difunt comptava o no amb testament. A Andreu Asociados tenim advocats especialistes en herències que us ajudaran en totes les gestions relacionades amb l’herència. Dubtes tan freqüents com la sol·licitud del certificat d’últimes voluntats, la declaració d’hereus, el repartiment de l’herència, el pagament de les legítimes o el pagament d’impostos després d’acceptar una herència, han de ser solucionats per advocats especialistes en herències, ja que de no realitzar-se correctament poden suposar un cost excessiu en el pagament d’impostos.
Perquè el testament pugui ser declarat nul o anul·lable haurà de concórrer, en el moment de l’atorgament del testament, entre altres causes, que l’atorgant tingués les seves facultats cognitives minvades o que hagués estat atorgat amb engany, violència o intimidació greu.
L’acció de nul·litat pot ser exercitada, una vegada oberta la successió, per les persones als qui pugui beneficiar la declaració de nul·litat.
L’acció de nul·litat del testament caduca al cap de quatre anys, a comptar des que la persona legitimada per exercir-la coneix o pot raonablement conèixer la causa de nul·litat.
El Codi Civil de Catalunya regula la impugnació del testament a l’article 422-1, en el qual estableix literalment:
1. “És nul el testament que no correspon a cap dels tipus establerts per l’article 421-5, així com aquell atorgat sense complir els requisits legals de capacitat i de forma, i l’atorgat amb engany, violència o intimidació greu.
2. La falta d’indicació o la indicació errònia del lloc o la data d’atorgament del testament que puguin afectar la seva validesa se salven si poden acreditar-se d’alguna altra forma. La falta d’indicació de l’hora no anul·la el testament si el testador no ha atorgat cap altre el mateix dia.
3. Són nuls els testaments que no contenen institució d’hereu, tret que continguin nomenament de marmessor universal o siguin atorgats per una persona subjecta al dret de Tortosa.”
Així mateix, l’acció de nul·litat es troba regulada a l’article 422-3 del Codi Civil de Catalunya, el tenor literal del qual és el següent:
“1. L’acció de nul·litat pot ser exercida, una vegada oberta la successió, per les persones a qui pot beneficiar la declaració de nul·litat.
2. L’acció de nul·litat caduca al cap de quatre anys, a comptar des que la persona legitimada per exercir-la coneix o pot raonablement conèixer la causa de nul·litat.
3. No poden exercir l’acció de nul·litat les persones legitimades que, coneixent la possible causa de nul·litat, admeten la validesa del testament o de la disposició testamentària després de la defunció del testador, els executen voluntàriament o renuncien a l’acció.
4. L’acció de nul·litat és transmissible als hereus, però no poden exercir-la els creditors de l’herència.”
A vegades la voluntat del testador s’ha vist alterada en els últims moments de la seva vida per terceres persones, de manera que realitza un testament que és contrari a la seva voluntat, deixant de costat als autèntics hereus i nomenant a qui no corresponia.
En aquests casos la llei preveu que es pugui anul·lar el testament viciat si es donen una sèrie de requisits.
Els advocats especialistes en herències us ajudaran a salvaguardar els vostres interessos enfront d’aquests tercers malintencionats que han aprofitat la situació en la qual es trobava el difunt per beneficiar-se.
Informeu-vos sobre la possibilitat de realitzar la reclamació i dels passos a seguir, ja que existeix un termini per impugnar el testament i els tràmits han de ser realitzats per un especialista.
Quan no existeix testament, s’han de designar els hereus legals, per això, és necessari realitzar la declaració d’hereus de manera prèvia a l’acceptació d’herència.
Si la persona difunta sense testament vivia a Barcelona, s’aplicarà l’ordre successori del Codi Civil de Catalunya: descendents, cònjuge, ascendents, col·laterals fins al quart grau i, finalment, en cas de no existir cap d’aquests, serà cridada a heretar la Generalitat de Catalunya.
Els béns a heretar seran repartits per igual valor entre tots els cridats a heretar dins d’un mateix grau. Si bé, aquests podran pactar un repartiment diferent en funció dels seus interessos.
Les persones cridades a heretar en una herència d’una persona sotmesa a les lleis civils catalanes de manera substitutiva i en ordre de prelació són els descendents, el cònjuge, els ascendents i els col·laterals fins al quart grau. Finalment, en absència de tots aquests, està cridada a heretar la Generalitat de Catalunya. El cònjuge concorrerà amb els descendents quant a l’usdefruit.
Quan una persona mor, en primer lloc, és necessari comprovar si aquesta tenia testament. Per això, és necessari obtenir el certificat d’últimes voluntats, en el qual es reflecteix si la persona va fer o no testament obert i, en cas d’haver-lo realitzat, a quina notaria es troba.
Haureu d’obtenir el certificat de defunció, d’últimes voluntats i d’assegurances de vida, per iniciar el procediment. Una vegada disposeu d’aquests, es podrà realitzar la declaració d’hereus i, transcorregut el termini legal, serà possible acceptar l’herència.
En algunes circumstàncies, persones que no són els cridats a heretar poden reclamar els seus drets sobre l’herència. En aquests casos és necessari actuar amb extrema cautela, perquè ja des de l’inici de la discordança successòria serà possible impugnar aquells documents, inclosa la declaració d’hereus, que no recullin la realitat de l’herència.
Exemples: persones que reclamen tenir una filiació amb el difunt i que eren desconegudes o, en cas d’una persona que reclama els drets com a parella de fet, serà necessari determinar si al moment de la defunció formava una unió estable.
No existeix un temps exacte, perquè cada herència difereix. No obstant això, existeixen uns terminis mínims que s’han de respectar i tenir en compte, el primer d’ells, és de 15 dies hàbils per poder sol·licitar el certificat d’últimes voluntats i el segon és el termini d’un mes, des que se signa la declaració d’hereus fins que el notari emet l’acta de notorietat.
Al no haver-se realitzat testament en vida pel difunt, a la seva herència hauran d’afegir-se tots els costos que comporti realitzar la declaració d’hereus. Així mateix, al no haver realitzat una planificació successòria, en moltes ocasions els costos fiscal i de repartiment seran superiors als que hagués resultat de fer una planificació successòria.
En una herència sense testament, els cridats a heretar tindran drets en la mateixa proporció a la resta d’hereus sobre l’herència. Pot ocórrer que el cònjuge concorri en l’herència intestada, juntament amb els descendents, en aquest cas especial, el cònjuge tindrà dret a l’usdefruit vidual.
Així mateix, els hereus intestats respondran de tots els deutes i obligacions que tingués el difunt, si bé podran limitar aquestes a benefici d’inventari sempre que es compleixin els requisits legals i es tramiti dins dels 6 primers mesos després de la defunció.